Són la una del migdia, un cotxe surt de Santa Maria d’Oló amb el Salva, el Carles, el Montané, el Modi i l’Elies. N’hi ha un que encara no ha dinat. No es queda pas sense dinar, encara que li sembla que no dina, ell menja carmanyola de pasta mentre és dins el cotxe. A Manresa s’hi afegeix, la Xesca, la Montse i el Marc Gutés que ha vingut des de Matadepera. Tots feliciten a la Montse per ser el seu aniversari.
Amb dos cotxes ens dirigim a recollir l’Arcadi, el trobem a Alfarràs. Parem a fer el cafè amb gel i fem la recollida del pot guardiola. Continuem cap a Viella, som nou de colla.
Arribem a Viella on anem a l’oficina d’informació i turisme, aquí ens diuen que hem d’anar a una altra oficina que és pròpia per la Travessa Carros de Foc, és a la carretera principal el número 40. Recollim els forfaits on hi ha: Compeed, Àrnica, tovalloleta, gorra, unes guies amb mapa i el més important la tarja pels controls que ens han de segellar en cada refugi arribat.
Amb els vehicles anem a Arties, on més endavant hi ha el pàrquing. Tots amb moltes ganes de caminar, xerrant i escoltant, comencem per la pista amunt. Diuen que és molt llarga fins arribar al corriol que es desvia a l’esquerra. Com que és el principi de caminar es troba menys llarga, la pista. Pujant pel corriol l’Elies diu que és el terreny típic de Carros. El sender s’enfila costa amunt fent ziga-zagues, com una serp esquivant obstacles. Pugem força ràpid, anem una mica justos de temps, hauríem d’arribar al refugi Restanca per sopar a les set. Ja es veu la presa i ja hi som. Una gran suada per arribar en aquest refugi!
Contents perquè hem arribat a temps, entrem i ens fan passar al menjador per sopar de seguida. Parem taula. Ens porten una sopa estranya. Diem si es sopa de peix, amb calamars, gambes, etc. Resulta ser sopa de pa amb alls sencers bullits. Tot seguit po
rten llenties amb suc, eren una mica desfetes, per tall botifarra i de postres iogurt. Mentre sopem el Marc Gutés recorda que s’ha deixat a la furgo les barretes i els diners. De broma li diem que les pot anar a buscar. El noi queda rumiant i decideix baixar a buscar-les, després de sopar.
Anem a l’habitació, és per 12 persones, 9 de nosaltres i 3 francesos. Ens instal•lem cadascú en el seu trosset. Encara és clar a fora, sortim a donar una volta per la presa tot fen temps i esperant el Marc. Els mosquits ens ataquen, n’hi ha molts. El Modi diu que porta un jersei amb un tacte suau i agradable com de peluix.
Tornem el refugi i
pel camí un parell de nois que pugen carregats amb grosses motxilles, casc i cordes. Ens pregunten si estem ja en territori de parc natural, ho deien per acampar amb tenda. Els hi demanem si han vist un noi a baixar, el Marc, i diuen que si l’han vist.
Ens quedem al menjador del refugi, fem partides de domino, l’Arcadi, el Modi, la Xesca, el Carles i la Montse. L’Elies i el Salva juguen a escacs. Ha guanyat l’Elies. Veiem que arriba el Marc tot acalorat però més tranquil. A les 10h han dit que s’apagaran els llums, o sigui que tots cap a dormir.
Dissabte 2 Juliol del 2011
Volem esmorzar d’hora per avançar temps, encara que ens hem de conformar esmorzant a les 7h. Som puntuals i ens donen melmelades, torradetes, pa, magdalenes, galetes, nocilla, suc de taronja, cafè amb llet o llet amb COLACAO.
A les 7.30h matí arranquem camí. Ui el què ens espera !!!
La Xesca la millor guia per seguir la ruta, explicant per on ens hem d’enfilar i seguint les fites.
Quan portem aproximadament uns 4 km el Salva decideix retrocedir, no fer la travessa, ja que té mal el tendó d’aquil•les. Es despedeix de nosaltres fins el diumenge.
Ara som 8 i parells, continuem caminant i parlant del Coll de Contraix que ens espera. Alegria, Refugi a la vista ! Ventosa i Calvell . Ens fem fotos a la font natural. Un respir.
Baixem i ens anem encarant per pujar el Coll més temut, quin respecte! Cada vegada hi ha més rocs, i menys
corriol. Desapareix el caminet i tot és bloc de granit. La Montse no se sent còmode amb aquest tipus de terreny, costa adaptar-se, és un calvari. El Carles diu que és prudent i va fent. A dalt el coll ens agrupem. Estem a Alta Muntanya a uns 2.700 metres d’altitud.
Ara toca baixada, pla i baixada, el Montané diu que podem trotar una mica, i així ho fem fins arribar a l’Estany Llong. Alguns es queden dins el refugi a menjar un entrepà i altres prefereixen menjar a fora. Tornem-hi, amb molt i molt sol, calor, en terreny sec, sense aigua a les vores amb sensació de set. Fem parada per refer-nos i baixem als llacs, uns entre molts dels que anàvem veien i trobant. Una remullada per fer passar la calor i pugem, pugem, pugem un altre coll, aquest és llarg. La pujada es per plorar, un cop a dalt és meravellós, i quines vistes! El millor és baixar!
Enlloc hi ha cobertura de mòbil. Diuen que per aquí la vora n’hi ha, aprofitem per trucar molt ràpid.
Costa arribar al Colomina, amb paciència arribem. Desesperació, volem aigua fresca i surt calenta de l’aixeta, com pot ser? No parem gaire estona, hem de continuar cap al refugi Josep Maria Blanc per fer-hi nit. Comentem entre nosaltres, que sigui almenys millor que el de Restanca, desig de menjar un bon plat de pasta. Tots en tenim un fart de caminar, a alguns els comença a entrar la “pàjara”. Estem units, ens ajudem, som a temps per frenar les “pàjares”. Som un bon equip !
Queda menys pel refugi esperat, però encara no es deixa veure. Per fi veiem una caseta, diuen que és d’electricitat, el darrera ja és veu Josep Maria Blanc!
La Xesca va dient: - va Montse aquesta és la última pujada, encara en quedaven dues o tres gens dificultoses i molt curtes, gens preocupants.
Ja hi som, hem arribat. Com serà el refugi? Vam començar bé, ens van atendre, bé. El menjador era ocupat ple de gent. Primer ens vam poder dutxar, ens vam rentar roba i la vam estendre, tot un luxe. Vam fer un beure per esperar el sopar. Ens vam refer molt.
Per sopar ens porten escudella boníssima, amb alguns cigrons i alguna pilotilla. Amanida d’enciam, pollastre, vi bo i síndria de postres, brindem!
Anem a fora prendre la fresca, ens piquen els mosquits. Recollim la roba estesa, encara és molla a l’habitació s’eixugarà.
El menjador juguen a ping-pong, alguns de nosaltres hi juguen. Deixem un escrit el llibre del refugi amb les firmes i noms de tots.
Diumenge 3 Juliol del 2011
Esmorzem bé, pernil dolç, formatge, torrades, etc. Diuen que sortim més d’hora que ahir, si? Bé dos minuts abans a les 7.28h, jejeje !!!!
Les previsions meteorològiques són de pluja a partir de les 14h. Mirem el cel es va enagrint.
Un Isard lluen ens observa, i sembla que s’escapa, quan ens veu. Salta en contra direcció d’on nosaltres anem, fins a mitja muntanya. En una distància prudencial, es situa sobre un bloc de granit, on no ens treu la vista de sobre.
Ja està ja comença la pluja quan només fa una mitja hora que caminem. Tots desplaguem els impermeable i paravents sentim trons, i es veu boira a dalt el coll on hem d’anar. Vols dir que hem de continuar? Tots estem seriosos, parem els mòbils i GPSs, per no atraure els llamps. N’hi ha un parell que porten pals com anirà amb els llamps, els hauran de deixar per la muntanya tirats?
Arribem el coll i sembla que es va aclarint el cel i les idees. Què baixada !!! Amb comentaris del APM i rialles anem baixant fen esses pel terreny sorrós. Va molt bé de baixar, d’acabat la sorra, parem per treure’ns la sorra de dins les bambes i una mica més endavant ens traiem impermeables i paravents.
Continuem per un tram estret de vegetació molla i fresca que ens freguen les cames, més avall passem envoltats d’arbres. El camí és preciós, ens porta fins el refugi Ernest Mallafaré. Fem parada el control piquem i ens dirigim el lloc més ben parit de la travessa!! L’Estany de Sant Maurici! Una joia del parc nacional Aigüestortes. Ens fem fotos i tot arreu és bon lloc per fer-se fotos.
Delatem un grupet de gent, turistes passejant tranquil•lament, ens miren malament perquè anem més ràpid.
Ens miren malament i ens pregunten si anem a apagar foc.
Més endavant ens creuem amb un altre grupet de gent, aquest són xinesos. El tram que ve ara no és gaire agradable de fer, és pista i amb còdols de pedra a més a més és pujada. Ens creuem amb els taxis 4x4 del parc.
Hem arribat el refugi Amitges, mengem, proveïm d’aigua i es posa a ploure no dura ni 5 minuts la plugeta. Només ens ha fet esverar fent-se posar els paravents.
Ara ve el tram perdedor i llarg tinc gana!!!
Ja és hora de dinar en el refugi Saboredo, demanem entrepans de paté amb formatge i diuen que també hi ha amanida d’arròs.
Ens descalcem per relaxar els peus l’estona de dinar. Allà hi ha un noi amb barba, ulleres de sol, gorra i menjant, a fora la terrassa del refugi. Conversem una mica amb ell i marxa. Veiem que va tot uniformat tan de roba, com de gorra i de motxilla i ens diu: “voy a dormir bajo un pino“ anirà a dormir sota un pi. Perquè ens havia dit que la nit passada no va poder dormir. Tot un personatge aquest paio!
Endavant cap a Ratera buscant el refugi de Colomers. Trobem un grup de xinesos o japonesos tots contents rient. El guia resulta que és anglès.
Arribem el refugi Colomers, cada vegada queda menys per acabar. Fem paradeta i tornem-hi. L’Arcadi diu que se sen bé, es troba bé i avança a davant de tot el primer juntament amb el Marc. Seguim sense encantar-nos. Fa pujada i calor. La Montse va avançant amb la Xesca, informant que aquell coll sembla que ja ets a dalt però enganya encara queda tros.
Decidim un cop som el coll de partir-nos, el Marc, el Montané, la Xesca i la Montse. Corrent sense perdre temps per avançar i anar a recollir les samarretes a Viella. Trotant i trotant és tapa el cel i pluja el canto. Ens creuem amb gent que pugen i a delatem a gent que baixa. El Montané s’endarrereix, té mal el genoll esquerre.
Per sorpresa a davant tenim el refugi més esperat. Restanca la fi de Carros de foc. Quina emoció!!!
Ara plou molt i encara queda trosset per arribar el cotxe. Hem fitxat i ja baixem, el Pep baixa caminant i la Montse l’acompanya un tros. El Marc i la Xesca s’avancen corrent. La Montse també és posa a córrer fent tot el corriol de baixada com un rierol que sembla. La pista de baixada es fa llarga, llarga però avançant ràpid, corrent, corrent.
Es veu un cursa, la Montse es gira per veure’l i fent memòria, del primer dia que hi vam passar tot caminant.
S’ha de continuar baixant la pista, no deu quedar gaire. Es veu un rètol, ja deu quedar poc, sí sí ja quasi hi sóc!
Finalment es veu la caseta del vigilant, que bé!!!
Cap el cotxe hi ha el Salva, la Xesca i el Marc. Sembla pel•lícula, ja no plou, quina felicitat!
Anem cap a Viella amb la furgo recollim samarretes i el Salva es queda a esperar la resta de companys.
Acaben tan sols una hora més tard que els primers 4.
Ens trobem tots plegats per fer un sopar merescut el Pont de Suert, plat combinat i cap a caseta !
Fins la pròxima !!!
Montse
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada